L'estudi es basa en el xoc de dues estètiques difícils d'imaginar juntes. L'escola esportiva soviètica —geometria, constructivisme, disciplina i funcionalitat— es troba amb el classicisme decoratiu: motllures, aranyes de llum i un excés gairebé teatral. Entre totes dues sorgeix una tercera imatge: un gimnàs d'institut dels anys vuitanta convertit en discoteca.

Igual que el cos guarda els rastres de la seva pròpia experiència, un espai pot guardar els rastres de la cultura i construir-ne alguna cosa nova.